La importància de l’exploració i el moviment lliure dels 0-1 any

El cervell del bebè és immadur, de fet només una estructura anomenada Tronc Encefàlic té algunes de les seves funcions ben establertes en el moment de néixer, i hi són per assegurar la seva supervivència (regulació de la respiració, la freqüència cardíaca,  regulació de la pressió arterial). Altres tasques aniran madurant a mesura que el bebè vagi fent certes experiències.

La maduració del cervell tindrà lloc durant tota la seva infància a través d'una estructura en forma de xarxa i interconnexions neuronals. Com més densa és la xarxa, com més connexions nervioses, més alliberació de substàncies transmissores, més qualitat en els mecanismes de retroalimentació i aprenentatge del cervell. S'estima que a la vida d'un bebè acabat de néixer es creen més de 4 MILIONS de connexions noves CADA MINUT.

Aquesta maduració del cervell tindrà lloc durant tota la infància però el primer any de vida serà crucial per establir les bases del desenvolupament posterior.

Aquest procés no succeeix per si sol, sinó que es fa a través de l'estimulació dels sentits vestibulars (oïda), tàctil i del moviment. Aquí radica la importància del bebè de ser estimulat a través del tacte, del moviment lliure, de la veu, textures i terrenys diferents...

És necessari que toquem al bebè, que l'abracem, que el bressolem, que el deixem moure lliurement ... Només d'aquesta manera anirà adquirint uns patrons de moviment  i regulant un to muscular.

un bon to muscular és molt  necessari per exemple per: aixecar el cap, mirar al seu voltant, interaccionar, girar-se, sostenir-se sobre els braços, girar, seure, gatejar, caminar...

Els bebès que no són capaços de moure's lliurement per explorar el món, que sempre són transportats, tenen menys to muscular, tindran menys estimulació del neocòrtex i dels lòbuls frontals de manera que seran lents, hipoactius, amb falta d'atenció i trigaran a desenvolupar-se  psicomotriument parlant  o es saltaran algunes de les etapes: volteig, rastreig, sedestació, quadrupèdia, gateig i caminar.

Tanmateix, la falta d'estímuls pot impedir la formació de mielina al voltant de les fibres nervioses, i això afecta la seva velocitat de transmissió dels senyals nerviosos.

Tot el que obstaculitza el desenvolupament motor del nen i els moviments repercutirà en el desenvolupament del cervell. i s’ha de fer des de l’autodescoberta.

Seure de manera perllongada , ja sigui en un cotxet, una hamaca, una cadira, portejar constantment, tenir-los sempre a coll, o a la falda... impedeix una maduració adequada del cervell.
El nou nat ha d'afrontar-se a la tasca de programar els seus sentits de l'equilibri, la propiocepció, motricitat i moure's lliurement sobre el terra i per fer a aquesta programació altament eficaç ho ha de fer a través de moviments precissos , seqüenciats i descoberts per ell mateix.

Per aquest motiu a moltes escoles infantils de 80 països del món comencen les classes fent un escalfament amb què diuen BRAIN –GYM, són una sèrie d'exercicis seqüenciats, coordinats, rítmics i suaus que afavoreixen al màxim les connexions neuronals inter-hemisferials i afavoreixen, la concentració, la parla, la finesa executiva, l'escriptura, el llenguatge...

Donada la importància de la integració neurosensorial, les nostres professionals en fisioteràpia, osteopatia, logopèdia i optometria són coneixedores de la importància d'un bon desenvolupament psicomotriu per garantir un bon desenvolupament cerebral tant en l'àmbit emocional (parlarem en un altre post de com els moviments del bebè són importants per al desenvolupament del sistema límbic), sensitiu i motriu.

Per aquest motiu  a MOSAIC en les nostres anamnesis dediquem un temps de gran valor a esbrinar quin context psicomotor ha viscut l'infant: de fet si un bebè s'ha saltat alguna etapa, hi ha un motiu al darrere, un bebè no té mandra, ni bagueja... si no fa quelcom és perquè no pot, cal cercar-lo, corregir-lo i integrar-lo.

Text escrit per Jèssica Hernández Sánchez

Fisioterapeuta i Osteòpata