La importància de la microbiota sempre, i especialment, durant l’embaràs

Els descobriments sobre la microbiota constitueixen una de les majors revolucions de la història de la Medicina i la Ciència. Sens dubte, molts descobriments sobre aquest tema, estan posant llum a l'etiologia (causa) de moltes malalties o símptomes , col·locant a la microbiota com a eix rellevant en la regulació del nostre sistema immunològic, endocrí, neurològic i psicoemocional.

La nostra microbiota evolucionarà al llarg de la vida, i la  nostra salut dependrà del fet que  visqui i formi un ecosistema equilibrat.

El seu equilibri dependrà tant de: factors interns , factors externs , així com de la nostra alimentació.

Vull que el tarannà d’aquest breu post sigui respectuós i et tregui de culpa si les decisions finals durant la maternitat  són diferents de les que en un moment inicial t’has plantejat.. respecte certs abordatges , vies d’actuació o  decisions inicials . És informació , i com a tal et permet tenir a l’abast opcions i objectivitat.

Durant l'embaràs sempre s'ha comentat la importància de cuidar l'alimentació de la mare, des d'un punt de vista nutricional, de desenvolupament embriològic i d'aportació energètica per la mare i el bebè… però avui us vull ampliar aquest enfocament també a la gran importància de cuidar la nostra microbiota durant l'embaràs, perquè de la microbiota de la mare dependrà la qualitat de la microbiota del bebè. A això afegeixo que depenent del tipus de part, vaginal o cesària, es determinarà el perfil de la microbiota del bebè. És més, depenent del tipus d'alimentació inicial del bebè, lactància materna o artificial, es produirà un tipus de microbiota o una altra en el nounat.

Trobo que moltes vegades aquesta informació tan important no és ponderada , ni suficientment transmessa a les futures mares ,i dic mares perquè majoritàriament són elles qui decideixen : com alimentar-se durant l'embaràs, el tipus de part o l’alimentació que trien per al seu bebè. Afortunadament cada vegada més obstetres i llevadores donen aquest tipus d'informació a les futures mares.

Comencem per l'embaràs i com durant ell comença un ball i transformació de l'ecosistema biota de la mare. És el que anomenem fenòmen de TRASLOCACIÓ INTESTINAL. Es tracta de bacteris triats pel sistema immunitari de la mare, d'origen intestinal, que poden passar a la sang i a la barrera placentària , permetent al fetus i al seu sistema immunitari uns primers contactes amb els bacteris que permetran la posterior tolerància a la colonització del cos del bebè després del naixement .

Això s'ha fet evident gràcies al descobriment de petites quantitats de bacteris en el meconi i el cordó umbilical del nounat així com en la placenta de la mare. Com si es tractés d'una presentació oficial de com serà la vida fora de la cavitat amniòtica, fora de la delicada casa flotant del bebè en la seva vida intrauterina.

De manera que aquest descobriment, posa en dubte que els bebès tinguin el primer contacte (primera colonització) amb els bacteris endògens en el moment del part, sinó que ja hi ha un contacte previ dins l’úter.

Durant l'embaràs hi ha un canvi en les proporcions de la flora intestinal de la mare  augmentant la quantitat de proteobacterias i bifidobacterias.A més d'un canvi en la microbiota vaginal augmentant la quantitat de lactobacils.

Pel que, en una situació ideal de part vaginal, la mare serà capaç de fer una transmissió directa de lactobacilus vaginals i enterobacteris i bifidobacterias de la zona perianal (l'intestí finalitza en la zona de l'anus) al nounat. El bebè s'impregnarà i tindrà contacte amb aquests bacteris en cara ( ulls, fosses nasals , oïdes ) i boca i podrà impulsar-les al seu tracte digestiu i la resta de mucoses. És aqui on es dóna la gran marea probiòtica, el gran intercanvi.

Si en canvi el naixement és per cesària o amb la borsa intacta les proporcions de la primera colonització intestinal del bebè s'inverteixen, i seran bacteris de la pell (amb funció específica per a la pell), com a estreptococs i estafilococs, els que colonitzen de forma més intensa l'interior de l’intestí del nounat amb menys lactibacilos i per tant una disminució de la diversitat microbiana, que influirà en la maduració del sistema immune del bebè.

Si aquest ha estat el teu cas i vols afavorir  la proliferació de  bactèries pròpies i específiques de la microbiota intestinal pots suplementar al nounat amb probiòtics especials per bebès. No tots  els probiòtics serveixen, unes cepes específiques són les esencials a priori  . Assessora’t o busca un professional adequat. La lactància materna també serà un gran aliat.

Què succeeix si durant l'embaràs ha hagut presa d'antibiòtics, o infeccions per paràsits o càndides? En el cas tant de presa d'antibiòtics durant l'embaràs, com de símptomes de disbiosis intestinal ( el desenvoluparem en un altre post ) és necessari immediatament, fer canvis en la dieta i ingerir uns certs aliments que ajudin al restabliment de l'equilibri de la microbiota i paral·lelament la ingesta de pre i probiòtics que retornin l'equilibri de la flora intestinal com més de pressa millor . A poder ser la presa de probiòtics ( de qualitat i cepes variades ) allunyats tres hores de la presa d'antibiòtic.

Si durant l'embaràs, dones positiu en paràsits intestinals o càndides, que de per si són un clar exemple de distorsió i mal equilibri de la flora intestinal que han permès la seva proliferació, és imprescindible tractar-les per a garantir a la mare una bona salut quant a assimilació de nutrients i altres efectes negatius de la disbiosis intestinal . A més de que pel bebè no són gens beneficiosos.

Si el part és per cesària o un part amb la bossa intacta podem comunicar al bebè amb la microbiota vaginal de la mare en mugró o en la cara del bebè (ja hi ha moltes obstetres que ho fan en el mateix moment del part) o si a la mare li incomoda tornaríem a reforçar amb lactobacilos de càpsula.

I finalment arriba el moment de l'alimentació del nounat, sens dubte els estudis demostren que la lactància materna (menció especial al calostre matern) tindrà una responsabilitat clau en la bona colonització de l'intestí, ja que aportarà factors de reconeixement de bacteris aconseguint la tolerància correcta en el sistema immune del bebè. La llet materna també portarà part de microbiota, estreptococs i estafilococs de la pell del mugró i bacteris intestinals anaerobis que han arribat a la llet per translocació intestinal. Però l'acció més rellevant és que al ser rica en hidrats de carboni complexos, aquests afavoriran el desenvolupament específic de les bifidobacterias que dominaran la microbiota del lactant.

Els bebès alimentats amb llet artificial de vaca maternizada tenen una flora intestinal totalment diferent dels alimentats amb llet materna.

La microbiota influeix en: l’assimilació de nutrients, en el sistema nerviós, en els processos inflamatoris , en les respostes immunes i autoimmunes, en el sistema hormonal i en les nostres emocions. Prou important com per tenir-la en compte, mimar-la , cuidar-la i escoltar-la!

JESSICA HERNANDEZ SANCHEZ

Fisioterapeuta i Osteopata